Quan Hans J. Wegner va donar a conèixer el disseny de la Càtedra Shell CH07 el 1963, a molts crítics els va encantar l’aparença d’avantguarda. No obstant, el públic en general es va mostrar reticent a acceptar la seva expressió distintiva. Les revisions mixtes en la dècada de 1960 juntament amb les tècniques de producció menys desenvolupades de l’època, van donar lloc a una producció molt limitada. Quan Carl Hansen . Søn va reintroduir la Shell Chair el 1998, va guanyar admiració pública gairebé immediatament a causa de l’interès d’una nova generació. La lluminositat flotant del disseny s’aconsegueix a través del seu seient en forma d’ala i el respatller corbat sostingut per un marc amb tres potes arquejades. El seient de la signatura de la cadira i la part posterior es creen a partir d’una aparença tapiada amb forma premuda, enganxant a l’usuari amb generosa comoditat. Les potes laminades de la cadira estan fetes de diverses capes de veladura, i les dues potes davanteres estan fetes d’un sol element. Així, resultant en una forma única i estable. La cadira Shell és una manifestació clara de la creença de Wegner que una cadira sempre hauria de ser còmoda, no tenir cap costat enrere i hauria de ser bella des de tots els costats i angles.